MUSIC MUS... Aula de música: INFANTIL 4 anys

«PINTOR SOROLLA» YATOVA CURS 2019-20

ÀREA: Comunicació i llenguatges (Música)

EDUCACIÓ INFANTIL NIVELL: P4

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 1 TÍTOL: Cap, panxa, genolls i peus.

TEMPORITZACIÓ: SETEMBRE

Introducció:

Fer una activitat per conèixer els alumnes i un repàs de les cançons que ja sabem mitjançant el cant col·lectiu.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1.- Escoltar, memoritzar i cantar les cançons «Cap, panxa, genolls i peus», «Som molta colla»

2.- Percebre la regularitat i la pulsació de la música.

3.- Participar i respondre positivament a les activitats col·lectives.

4.- Participar en jocs col·lectius de moviment i comprendre’n les normes.

5.- Experimentar, reconèixer i practicar sons produïts amb el cos.

6.- Diferenciar, identificar i discriminar el so del silenci.

7.- Reconèixer i localitzar algunes parts perceptibles del cos a partir de l’exploració auditiva

8.- Cantar i escoltar la cançó-joc «Si creix molt l’herbeta».

9.- Conèixer i escoltar l’obra Simfonies per als sopars del rei, concert de trompetes: «Ària en eco». 10.- Escoltar de forma atenta l’audició i respondre, amb moviment, la captació dels contrastos d’intensitat.

11.- Identificar, conèixer i gestualitzar les tècniques instrumentals de picar, bufar i fregar.

12.- Constància en el manteniment de l’atenció i de la concentració en les activitats musicals.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció

Memorització i interpretació de la cançó «Cap, panxa, genolls i peus».

Elements del llenguatge musical: el so i el silenci.

Esforç per al manteniment d’una bona postura i actitud corporal per cantar i sonoritzar diferents parts del cos.

Exercitació de la memòria.

Les possibilitats sonores del cos.

Discriminació auditiva: sons corporals.

Cançó-joc: «Si creix molt l’herbeta» (tradicional # alemanya)

El compositor i la seva obra: Michel Richard Delalande. Simfonies per als sopars del rei, concert de trompetes: «Ària en eco».

Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: intensitat (fort-fluix).

Introducció en l’ús de musicogrames.

Escolta, observació, captació i identificació de diferents intensitats.

Les tècniques instrumentals: bufar, picar i fregar.

Gestualització de les tècniques instrumentals i sincronització del moviment amb la música.

Escolta atenta i gaudi en l’audició. Expressió

Adaptació del moviment corporal a la pulsació.

Interpretació de la cançó «Som molta colla».

Gestualitació i sonorització de diferents parts del cos.

Reproducció imitativa de moviments per representar els canvis d’intensitat.

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop.

Audició: gran grup. Escolta activa.

Llenguatge musical: gran grup i treball individual, segons l’activitat.

Dansa i moviment: petit grup, degut a l’espai.

RECURSOS DIDÀCTICS

Equip de música, CD d’àudio, pissarra,cartells de les cançons (cançoner), cartells de so: intensitat (fort-mitjà-fluix), instruments de percussió de fusta i de metall (bastonets i caixes xineses; triangles), cartell de pulsacions.

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

Observació sistemàtica (full de seguiment).

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses.

– Participar mitjançant la comunicació oral (converses, contes, cançons, audicions, instrumentacions…).

– Conèixer les propietats sonores del propi cos, dels objectes i dels instruments musicals.

– Desplaçar-se per l’espai amb diferents moviments.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

Facilitar la comprensió oral i estimular l’expressió en valencià amb l’ajuda d’elements no verbals (gest, expressió facial, ...). Atenció individualitzada, adaptant-se al ritme de treball de cada alumne/a. Animar a la participació i gaudir de les activitats col·lectives.

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó «Cap, panxa, genolls i peus» fent ús del suport auditiu del CD i del visual del cançoner.

• Ensenyar la cançó «Cap, panxa, genolls i peus» tot acompanyant-la assenyalant amb regularitat les parts del cos que s’esmenten. En cantar «i piquem de mans!» fer tres picades (I piquem de mans) i, en cantar «Hei!» fer un salt amb els peus junts i aixecant els braços per sobre del cap.

• Escoltar l’enregistrament de la cançó i treballar la interiorització de la cançó tot cantant i «fent silenci». Fer silenci en el moment de cantar «peus» (els toquen però no canten), després «genolls» (els toquen però no canten), «panxa», «cap», fins que només es canta «Hei!» i es fa un salt amb els peus junts.

• Reproduir sons i silencis amb el cos. Quan s’assenyali la representació de so, picar de mans i fer silenci quan s’assenyali el silenci. També es poden fer variants, com ara picar de peus, parlar, bufar, picar les cuixes, el cap, etc.

• Presentar la cançó «Som molta colla» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD.

• Treballar la sonorització de les parts del cos amb un marcat caràcter rítmic: fer petar els dits, picar de mans, picar amb els peus, cantar amb la veu, fer sons diversos amb els llavis, fer sons diversos tocant- se les galtes, fer sons amb la llengua, amb diferents caràcters (tristos, alegres, de sorpresa, etc.), amb diferents tempos (molt lent, lent, ràpid, etc.), i amb diferents intensitats (fort-fluix, molt fluix, etc.).

• Treballar els conceptes de so-silenci. Preparar un grup d’objectes que, en moure’ls, uns produeixin so i d’altres no (cotó fluix, cascavells, arrugar paper, plomes, pilotes, etc.). Aprofitant els cartells que simbolitzen el so i el silenci (material d’aula), o bé dibuixant els símbols a la pissarra, organitzar un petit concert on s’alternin sons i silencis. El mestre o la mestra va assenyalant les representacions gràfiques del so i del silenci i els infants ho interpreten.

• Observar les fotografies de les accions corporals de la fitxa. Parlar sobre els diferents sons experimentats quan en cantar la cançó «Som molta colla».

• Treballar els conceptes de so i silenci. Parlar sobre les diferents accions corporals (del full o d’altres), quan emeten so, classificant- les segons la seva intensitat (molt fluix, fluix, fort…).

• Un cop experimentat tot el que apareix a la il·lustració, els infants la tornaran a observar tot escoltant la mestra o el mestre o bé l’enregistrament del CD (CD I,2) i relacionaran allò que veuen amb el que escolten.

• Identificació auditiva: Escoltar els sons corporals enregistrats al CDII, 1-5: fer un petó, mocar-se, picar de mans, plorar i bufar. En acabar l’escolta, hauran de descobrir quin sons són, buscar-los al full d’adhesius i posar-los allà on correspon.

• Presentar la cançó-joc «Si creix molt l’herbeta» fent ús del suport auditiu del CD i visual del cançoner. Després, deixar la reproducció de la cançó del cançoner en un lloc visible, per recordar la cançó joc i cantar-la en altres moments. Aprendre la cançó i cantar-la.

• Representar la cançó-joc: Escollir els infants que faran de llebreta i de caçador i col·locar per tot l’espai disponible, els infants que fan d’herberta. Escoltar la cançó en el CD i representar-la sense cantar. Posteriorment cantar-la i jugar.

• Escoltar en el CD I, 28 l’audició Simfonia per als sopars del rei: «Ària en eco» de Michel Richard Delalande.

• Fer imitar als infants els moviments que realitza el mestre o la mestra mentre s’escolta el fragment (imitació dels gestos de tocar la trompeta, les timbales i els instruments de corda).

• Demanar als infants quines descobertes sonores han representat i, posteriorment, presentar els cartells d’intensitat (material d’aula) i tornar a escoltar l’«Ària», mentre s’observa la representació gràfica de les diferents intensitats.

• Presentar l’autor de l’obra, Michel Richard Delalande

• Repartir als infants els dos cartell d’intensitat. Observar-los i comentar les grafies que s’hi veuen. Per una cara hi ha el símbol no convencional i per l’altre el convencional. Escoltar altra vegada l’«Ària» i anar seguint el discurs musical aixecant el cartell corresponent a la intensitat escoltada.

• Presentar l’esquema de l’obra, el musicograma (material d’aula) i escoltar l’obra mentre els infants observen el seguiment de l’estructura de les frases i els temes que realitza el mestre o la mestra. Caldrà escoltar l’obra dues vegades: La primera per centrar l’interès en la intensitat tot assenyalant-les fent ben expressiu el gest i intentant de no «amagar» l’esquema. La segona vegada per centrar l’interès en les tècniques instrumentals i en l’estructura.

• En acabar l’audició, és important que el musicograma quedi en un espai visible de la classe. D’aquesta manera l’obra podrà ser recordada en qualsevol hora del dia i, en un moment donat, pot ser assenyalada i anomenada per tornar-la a escoltar.

• Presentar, amb l’ajuda visual dels cartells d’instruments, les timbales i la trompeta.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 2 TITOL: La tardor.

TEMPORITZACIÓ: OCTUBRE

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «La tardor». # Participar en jocs col·lectius de moviment i comprendre’n les normes. # Discriminar, reconèixer i denominar les qualitats sonores de la # intensitat: fort, fluix i molt fluix. # Inventar, escriure i interpretar una seqüència de 4 intensitats. # Conèixer la forma i les característiques del violí i la guitarra. # Despertar l’interès i la curiositat per conèixer tipus d’instruments, conjunts instrumentals i estructures musicals que permetin gaudir de l’audició musical. # Conèixer i ballar la dansa «El ball de la maniera».

# Representar corporalment les nocions contrastades: davant-darrere i estirar-arronsar. # Participar en danses col·lectives i executar els moviments. # Conèixer algunes celebracions populars: Tots Sants (la Castanyada). # Escoltar, memoritzar, cantar i ballar la cançó «La castanyera». # Cantar, gestualitzar i memoritzar la «Cançó de rentar-se». # Captar i representar l’estructura (ABA). # Estructurar els moviments tot seguint una pulsació. # Mantenir bona postura corporal en cantar.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Memorització i interpretació de les cançons «La tardor», «El ball de la maniera», «La castanyera». # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: intensitat. # Escriptura de la representació gràfica de la intensitat (fort i fluix). # Els instruments de corda: la guitarra i el violí. # Les nocions contrastades: davant-darrere i estirar-arronsar. # Ball de la dansa «El ball de la maniera». # Representació, a partir del dibuix, de la dansa. # Les festes populars: Tots Sants, la Castanyada. # Les nocions d’orientació: voltar sobre un mateix i voltar en una rotllana. # Esforç pel manteniment de la postura correcta en l’execució de la dansa.

Expressió # Expressió corporal. # Gust i plaer per cantar i representar corporalment la cançó. # Invenció i interpretació d’una seqüència de 4 intensitats. # Reproducció imitativa de moviments, desplaçaments i formes. # Gust i plaer per ballar. # Interès i iniciativa en les activitats que impliquen moviments del cos. # Memorització i interpretació de la «Cançó de rentar-se» (J. M. # Espinàs – F. Burrull). # Estructuració de moviments tot seguint una pulsació.

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

Llenguatge musical: gran grup i treball individual, segons l’activitat. Dansa i moviment: petit grup, degut a l’espai. R. DIDÀCTICS Llibre de text, equip de música, CD d’àudio, pissarra,cartells de les cançons (cançoner), cartells de so: intensitat (fort-mitjà-fluix), instruments de percussió de fusta i de metall (bastonets i caixes xineses; triangles), cartell de pulsacions.

AVALUA CIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Desplaçar-se per l’espai amb diferents moviments. – Participar mitjançant la comunicació oral (converses, contes, cançons, audicions, instrumentacions…).

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

Facilitar la comprensió oral i estimular l’expressió en català amb l’ajut d’elements no verbals (gest, expressió facial, ...). Atenció individualitzada, adaptant-se al ritme de treball de cada alumne/a. Animar a la participació i gaudi de les activitats col·lectives.

ACTIVITA TS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó «La tardor» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. • Treballar l’articulació dels mots «cric», «crec», «crac», «croc» amb diferents caràcters (tristos, alegres, de sorpresa, etc.), amb diferents tempos (molt lent, lent, ràpid, etc.), i amb diferents intensitats (fortfluix, molt fluix, etc.). • Aprendre la cançó i cantar-la. • Observar, comentar i imitar els diferents sons atmosfèrics de les il·lustracions i aprofitar-ho perquè els infants expliquin les seves vivències en dies de pluja, vent, etc. També, comentar com sonen cada un dels fenòmens i fer una classificació (fluix, fort, molt fort…). • Escoltar la cançó enregistrada al CD I, 4 i cantar-la simultàniament, tot assenyalant l’ordre de les diferents estrofes i, posteriorment, dibuixar a la part inferior de cada una de les il·lustracions el símbol de so fort (blau fosc), mig fort (blau) o fluix (blau clar) segons el criteri de cada un dels infants. • Invenció: cada un dels infants inventa una petita seqüència i la dibuixa. Posteriorment, feu que la interpretin individualment utilitzant els sons que ells hagin pensat o bé amb l’ajuda d’algun instrument de percussió. • Fer adonar als infants de la presència del llenguatge escrit (títol de la cançó) i del llenguatge musical (partitura). • Presentar la dansa «El ball de la maniera», fent ús del suport auditiu del CD. • Tornar a escoltar l’inici de la dansa i, posteriorment, demanar als infants què han escoltat: «Heu escoltat veus? I instruments? Com sonaven, fort o fluix? N’hi ha molts o només un?…» Es tracta d’instruments de corda: violins i guitarres. Parlar de les característiques d’aquests instruments, com produeixen el so (pinçant I fregant amb un arc), quina forma tenen, com s’agafen per poder-los tocar, etc. Mostrar els cartells (material d’aula) de la guitarra i el violí, observarlos i comentar- ne les similituds (tots dos tenen cordes, aquestes cordes es poden pinçar amb els dits…) i diferències (la guitarra té sis cordes i es toca pinçant les cordes, el violí en té quatre i es toca amb l’arc…). • Descripció de la guitarra. • Descripció del violí. • Quan es conegui bé la cançó, cantar-la tot marcant la pulsació amb les mans i, posteriorment, realitzant desplaçaments per l’espai. El mestre o la mestra pot ajudar al seguiment desplaçant-se ell mateix per l’espai, acompanyant-se del so d’un pandero o d’una pandereta. • Treballar el salt amb els peus junts endavant i endarrere així com també el salt sobre un sol peu, estirant i arronsant la cama. És bo de realitzar aquests exercicis atenent-se a un tempo regular. • Observar la il·lustració i fer que la descriguin. • Observar el gest dels músics i deduir quin instrument toca cada un, buscar aquests instruments (la guitarra i el violí) al full d’adhesius i enganxar-los al músic que correspongui. • Fer el dibuix d’un mateix o del grup-classe mentre balla la dansa. • Fer adonar als infants del llenguatge musical (partitura de la cançó). La mestre o el mestre cantarà tot dient el nom de les notes, la melodia de la dansa i farà comparar les escriptures musical i de llenguatge tot llegint, també el títol de la dansa. • Presentar la cançó-dansa «La castanyera» fent ús del suport visual del cançoner de festes i de l’auditiu del CD i, posteriorment, deixar la reproducció de la cançó del cançoner en un lloc visible, per recordar la dansa i cantar-la i/o ballar-la en altres moments. • Ensenyar la dansa «La castanyera». La dansa consta de dues parts (A i B): – Part A: els infants en rotllana, agafats de les mans dansen tot fent galop cap a la dreta. En cantar «La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates…» s’aturen al lloc, es deixen les mans i encarats cap al centre de la rotllana es representa mímicament el que diu la cançó. – Part B: en cantar «Sona la música…» fer giravoltes sobre un mateix i picar de mans seguint la pulsació de la música lliurement ocupant tot l’interior de la rotllana. • Presentar la «Cançó de rentar-se» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD i, posteriorment, deixar la reproducció de la làmina de la cançó en un lloc visible, per recordar-la i tenir l’excusa de tornar-la a cantar en altres moments. • Aprendre la cançó per frases i cantar-la tot gestualitzant-ne el text imitant i seguint el model del mestre o de la mestra. • Per tal de facilitar un aprenentatge amè i ràpid de la cançó, el mestre o la mestra la pot anar cantant mentre petits grups de nenes i nens la representen. Posteriorment, cantar la cançó tot picant la pulsació amb les mans a les parts A i gestualitzantla part B.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 3 TITOL: El noi de la mare.

TEMPORITZACIÓ: NOVEMBRE - DESEMBRE

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Escoltar i cantar la cançó «El noi de la mare» a partir de la imitació del model del mestre o de la mestra. # Conèixer i observar algunes de les característiques auditives i visuals de la guitarra. # Conèixer i participar en les celebracions populars: Nadal. # Conèixer la forma i el timbre dels instruments: la guitarra. # Conèixer una formació vocal: l’orfeó.

# Reconèixer, diferenciar i distingir dues versions d’una mateixa cançó. # Ordenar, seguint l’argument de la cançó, els aliments que s’anomenen. # Memoritzar i cantar la cançó «El ninot de neu» i gaudir-ne. # Utilitzar instruments de percussió (els cascavells) per acompanyar el cant.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Escolta, memorització i interpretació la cançó «El noi de la mare». # La forma i el timbre dels instruments: la guitarra. # Reconeixement d’algunes manifestacions culturals del nostre país: cantar les nadales i les festes de Nadal. # La forma i el timbre dels instruments: la guitarra. # Agrupacions vocals: l’orfeó. # Interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l’atenció fins al final d’una audició breu. # La forma i el timbre dels instruments: els cascavells. # Experimentació amb instruments per acompanyar el cant.

Expressió # Cantar nadales. # Memorització i interpretació de la cançó «El ninot de neu».

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Participar mitjançant la comunicació oral (converses, contes, cançons, audicions, instrumentacions…). – Expressar sentiments i emocions amb el cos. – Confiar en les seves possibilitats per fer les tasques encomanades.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó «El noi de la mare» interpretada amb guitarra per Narciso Yepes, fent ús del suport auditiu del CD I, 30. • Presentar i descriure la guitarra alhora que es fa observar la seva forma a partir de la fotografia de la làmina (material d’aula). • Tornar a escoltar atentament l’audició (CD I, 30) mentre s’observa la forma de la guitarra i les seves parts. • Promoure un diàleg sobre què els ha semblat el so, la peça escoltada, etc. Anomenar o bé assenyalar les parts a mesura que els mestre o la mestra ho indiqui: «On és el mànec? I les clavilles d’afinació? Quantes cordes hi ha? ( Comptar-les.)…» • Ensenyar la cançó «El noi de la mare». El mestre o la mestra cantarà la cançó dues o tres vegades i, posteriorment, n’explicarà l’argument i l’ensenyarà a cantar per frases. Les anirà enllaçant una en una fins a poder cantar la cançó tota seguida. • Observar la il·lustració i fer que els infants descriguin tot el que hi veuen. • Separar els aliments que el noi rep com a regals de Nadal del full d’adhesius i cantar la cançó «El noi de la mare» mentre es van assenyalant i/o col·locant (sense enganxar- los) els adhesius a la part superior del full, seguint l’ordre de la cançó. En acabar la cançó, comprovar que hi siguin tots en l’ordre correcte. Si es creu convenient, es pot tornar a cantar la primera estrofa de la cançó. • Dir als infants que escoltaran una de les dues versions de la cançó. Fer-los escoltar la versió de la guitarra i fer que endevinin de quina es tracta. • Presentar la cançó «El ninot de neu» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Posteriorment, el mestre o la mestra cantarà la cançó sencera dues o tres vegades i preguntarà als infants l’argument de la cançó: «Qui és el protagonista? Què porta dins d’un sac? Quin instrument fa sonar? De quin color són els seus ulls?…» • Aprendre la cançó «El ninot de neu» a partir de la imitació del model del mestre o de la mestra i, posteriorment, cantar-la col·lectivament. • Presentar els cascavells: «Com es diu aquest instrument? De què està fet? Com el podem fer sonar? Com s’ha d’agafar? Com ens agrada que soni?…» • Experimentar les diferents sonoritats del’instrument segons com s’agafi i, posteriorment, determinar dues maneres de tocar- lo: 1) Reproduint cops rítmics amb les dues mans (una sosté els cascavells i l’altra fa de suport per aturar el cop). 2) Sacsejant els cascavells amb una sola mà, fent que els sons no tinguin una aturada concreta. Fer-ho experimentar als infants. Comentar que el silenci també és música i el podem escoltar si no se sacsegen els cascavells. • Moure’s per l’aula segons ho determinin els cascavells: cops rítmics, fer passes, sacsejar-los, moure tot el cos fins a no sentir cap so, silenci, aturar-se. • Recordar que el so i el silenci el podem escriure. Utilitzar els cartells de so i silenci (material d’aula) i ordenar-los per a representar diferents motius musicals. Repartir uns quants cascavells a un grup d’infants i fer que interpretin el que elscartells mostrin. Caldrà que el mestre o la mestra, vagi assenyalantd’esquerra a dreta, el discurs musical i remarqui molt bé l’inici i el final. • Cantar la cançó «El ninot de neu» tot acompanyant-la amb els cascavells.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 4 TITOL: Els instruments.

TEMPORITZACIÓ: GENER

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Experimentar i descobrir les qualitats sonores dels instruments a # partir de la pròpia experimentació. # Relacionar el timbre i la durada, i la seva representació gràfica amb # el timbre de diferents instruments. # Classificar el timbre dels instruments segons la durada. # Relacionar la durada i la seva representació gràfica amb el # timbre de diferents instruments. # Saber escoltar una audició i gaudir-ne. # Identificar auditivament l’estructura musical (ABA). # Conèixer el nom i alguns trets característics de l’autor W. Amadeus Mozart. # Participar en danses col·lectives i executar els moviments.

# Distingir les tres parts de la dansa. # Memoritzar i interpretar amb la veu i instruments la cançó «El cavall». # Descobrir, reconèixer i identificar el so de diferents instruments de percussió de fusta i respondre amb moviment, gest o paraula la seva captació. # Percebre i reproduir la regularitat i la pulsació de la música. # Representar i interpretar amb instruments de fusta i amb el cos i el moviment l’estructura ABA. # Percebre, seguir i assenyalar sobre el full la regularitat i la pulsació # de la música. # Relacionar les imatges del full amb l’estructura ABA de la cançó # «El cavall».

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Experimentació i descobriment de les qualitats sonores dels instruments a partir de la pròpia experimentació. # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: durada i timbre. # El compositor i la seva obra: W. Amadeus Mozart, «Dansa alemanya núm 9. K586». # Elements del llenguatge musical: tempo i estructura. # La forma i el timbre dels instruments: instruments de percussió de fusta. # Elements del llenguatge musical: la pulsació. # Reconeixement de l’estructura musical ABA.

Expressió # Estructuració de moviments tot seguint una pulsació. # Experimentació amb el cos i el moviment, i reconeixement de # l’estructura musical ABA de forma dirigida. # Interès i iniciativa en les activitats que impliquen moviments del cos. # Representació, a partir del dibuix, de la part B de la dansa. # Memorització i interpretació de la cançó «El cavall».

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

AVALUA CIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Conèixer les propietats sonores del propi cos, dels objectes i dels instruments musicals. – Respectar els objectes i instruments del seu entorn i tenir-ne cura. – Participar mitjançant la comunicació oral (converses, contes, cançons, audicions, instrumentacions…). – Expressar sentiments i emocions amb el cos. – Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Respectar els objectes i instruments del seu entorn i tenir-ne cura.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITA TS D’ APRENE NTATGE

• Donar als infants instruments de percussió diversos (triangle, un plat penjat, bastons, caixa xinesa, pandero, pandereta, etc.) i fer-los reproduir un sol so amb cadascun. Comentar com és cada un dels sons: fort, fluix, llarg, curt, cada vegada més fluix, etc. • Jugar a «Seguir el so»: pactar un gest per indicar el principi i la fi o bé la intensitat de cada un dels sons. Per exemple: mà enlaire, comença el so. Mà oberta, s’escolta el so i mà tancada, ja no se sent cap so. El mestre o la mestra o un infant escollit prèviament toca els instruments d’un en un i fa escoltar tota la durada del so. La resta d’infants, amb els ulls tancats, responen amb el gest pactat l’escolta de la durada. Caldrà tenir en compte la distància entre l’instrument i la col·locació dels infants. • Observar les durades de so: curt i llarg. Resseguir-les amb el dit mentre es verbalitza «llaaaaaarg» o «curt». • Observar els adhesius del instruments extrets anteriorment i imitar el seu so amb la veu. • Manipular els instruments reals i verificar la durada. Després, enganxar els adhesius que els representen en el lloc corresponent. • Dibuixar el so que produeix la caixa xinesa (curt) i el triangle (llarg). • Escoltar l’audició (CD I, 29) de la «Dansa Alemanya núm. 9 K 586», de W. Amadeus Mozart, i treballar en relació al moviment la pulsació ràpida i lenta i l’estructura ABA. • Presentar l’autor W. Amadeus Mozart tot mostrant la seva imatge (material d’aula). • Tornar a escoltar i representar l’estructura de la «Dansa Alemanya» en grups de sis infants a tall d’una representació de dansa per a un concert: Dos o tres infants són els que representen i interpreten la part A de la dansa. Uns altres dos o tres, la part B i, dos més, la segona presentació del tema A. Col·locar els infants en ordre de l’estructura A B A, i de cara a la resta d’infants de l’aula. El mestre o la mestra els ajudarà indicant quan han de moure’s cada un d’ells. S’adonaran que els infants que representen les parts A de la cançó fan el mateix. • Observar la il·lustració i fer que la descriguin. • Observar en la il·lustració l’esquema que mostra l’estructura de la dansa: ABA i la doble barra final. Observar, també, els moviments dels infants de les parts A. Constatar l’estructura ABA. • Fer el dibuix d’un mateix o del grup-classe mentre balla el tema B de l’audició. • Resseguir els termes de tempo (ràpid i lent). Demanar als infants quines parts són ràpides i quina lenta. • Recordar l’autor de l’obra i enganxar l’adhesiu (pàgina 55) de la seva imatge a sobre del seu nom. • Presentar la cançó «El cavall» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD, ensenyar-la i cantar-la col·lectivament. • Mostrar als infants tots els instruments de percussió de fusta que es tinguin a l’abast (caixes xineses, claves, closques de coco, de nous, etc.) i portar a terme una conversa: «Per a què serveixen? Com es diuen? De què estan fets? Com els podem fer sonar? Com els agafem? Com els hem d’agafar? Com ens agrada que sonin?…» Experimentar els diferents timbres i les diferents tècniques per a tocar-los. • Discriminació auditiva: Determinar dues maneres de tocar les closques de coco • Repetir el motiu rítmic «Clop, clip, clop…». Picar-lo amb els instruments de fusta. Jugar amb aquestes onomatopeies, dir-les de diferents maneres (tristos, contents, etc.) variant-ne la intensitat (fort, fluix) o bé el tempo (ràpid, lent, etc.). • Dibuixar a la pissarra l’esquema ABA de la cançó: instruments de fusta, infant cantant i mimant el text de la cançó (tocarse la panxa, el nas…), instruments de fusta i, tot assenyalant l’estructura, demanar als infants que cantin la cançó. • Treballar l’estructura ABA i la pulsació de la cançó amb instruments de fusta • Observar el full i fer-los descriure tot el que hi veuen. El mestre o la mestra llegirà el títol de la cançó i cantarà, dient el nom de les notes, la melodia de la cançó. Després, comentarà amb els infants la presència de dos llenguatges en el full: el llenguatge escrit i el llenguatge musical expressat amb la partitura. • Observar els tres requadres (blau-vermell-blau) i constatar l’estructura ABA de la cançó. Cantar la cançó mentre s’assenyalen les diferents parts. • Pintar a la part central de la pàgina (tema B) la cua i la piga al cavall i, a les parts A, els instruments de fusta amb els colors marró i taronja. • Cantar la cançó «El cavall» mentre es van assenyalant les closques de coco que representen les 16 pulsacions del tema de la cançó. Cal vetllar perquè al final de cada frase marquin bé els dos darrers cocos, ja que aquests corresponem a la durada d’una blanca. • Observar la doble barra final col·locada al final de les closques de coco i explicar el seu significat.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 5 TITOL: Les joguines.

TEMPORITZACIÓ: FEBRER

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Aprendre la cançó «Les joguines» de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Recordar algunes celebracions populars: els Reis. # Diferenciar auditivament la intensitat del so: fort, mig fort i fluix. # Controlar la força en picar. # Escoltar amb atenció l’audició «Joc de nens, dansa dels pares» del ballet «El trencanous», Op. 71, núm. 6 (Piotr Ílitx Txaikovski) i gaudir-ne. # Sincronitzar el moviment amb la pulsació de l’obra. # Participar i gaudir del joc musical.

# Aprendre la cançó «La pedreta» de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Percebre la regularitat i la pulsació en la música. # Representar gestualment i gràficament la pulsació. # Jugar al joc de «La pedreta» # Aprendre la cançó «Aviram» de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Caminar seguint un ritme regular.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Interpretació i memorització de la cançó «Les joguines». # Reconeixement d’algunes manifestacions culturals del nostre país: els Reis Mags. # Diferenciació auditiva de la intensitat dels sons: fort, mig fort i fluix. # Audició: «Joc de nens, dansa dels pares» del ballet «El trencanous», Op. 71, núm. 6 de Piotr Ílitx Txaikovski. # Participació en situacions que suposen comunicació amb altres utilitzant recursos motors i corporals amb espontaneïtat. # Cançó-joc «La pedreta» (popular catalana). # Elements del llenguatge musical: la pulsació. # Exercitació de la marxa atenent-se a un ritme regular.

Expressió # Atenció, interès i participació en el cant i en el joc. # Ajustament del propi cos a l’espai, a la pulsació i als moviments dels altres. # Memorització i interpretació de les cançons «La pedreta» i «Aviram». # Atenció, interès i participació en el cant.

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

Llenguatge musical: gran grup i treball individual, segons l’activitat. Dansa i moviment: petit grup, degut a l’espai.

R. DIDÀCTICS

Llibre de text, equip de música, CD d’àudio, pissarra,cartells de les cançons (cançoner), cartells de so: intensitat (fort-mitjà-fluix), instruments de percussió de fusta i de metall (bastonets i caixes xineses; triangles), cartell de pulsacions.

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Participar mitjançant la comunicació oral

(converses, contes, cançons, audicions, instrumentacions…). – Desplaçar-se per l’espai amb diferents moviments.

– Acceptar les regles del joc i participar-hi. – Distingir els sentits i identificar sensacions a través seu. – Confiar en les seves possibilitats per fer les tasques encomanades.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó «Les joguines» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. • La mestra o el mestre cantarà la cançó sencera dues o tres vegades i preguntarà als infants l’argument de la cançó: «Què els passa a les joguines? Per què volen que els Reis Mags les deixin en un balcó?…» • Aprendre la cançó «Les joguines» i cantarla col·lectivament. • Representar en moviment i amb l’expressió de la cara algunes de les paraules de la cançó: «voltar», «cansades», «rondinar», «a prop», «us pujo», tot • Treballar la intensitat del so: un infant té un pandero i ha de picar fort, mig fort o fluix segons el cartell d’intensitat (material d’aula) que li ensenyi un company o una companya. • Treballar la intensitat del so i del tempo: distribuir els infants en grups de quatre o cinc. Fer que pensin com volen caminar (fort i ràpid, lent i fluix, fort i lent, etc.), i es posin d’acord. A una senyal del mestre o de la mestre comencen a caminar per l’espai segons la decisió presa. Mentre el grup camina fort o fluix, un infant (escollit prèviament) adapta el so del pandero a aquest desplaçament. • Escoltar l’audició «Joc de nens, dansa dels pares» del ballet «El trencanous», Op. 71, núm. 6 de Piotr Ílitx Txaikovski. Fer agunes respiracions pausades conjuntament i, a partir del silenci absolut, anar introduint la música. Convidar els infants a col·locar-se de forma que el seu cos pugui seguir bé la música i escoltar l’audició sense anunciar el títol de l’obra perquè els infants posteriorment puguin explicar què han escoltat. • Presentar l’autor de l’obra (cartell d’autor, material d’aula): Piotr Ílitx Txaikovski. • Explicar la història que descriu l’audició «Joc de nens, dansa dels pares». El fragment «Joc de nens, dansa dels pares» és el número sis del ballet. En ell es descriu el moment en què un grup d’infants bressolen els seus ninos (entre ells hi ha la Clara bressolant el Trencanous) i, de cop i volta, uns altres infants interrompen l’activitat tocant instruments de joguina. Al cap d’una estona arriben els pares i els avis i per posar una mica d’ordre a la situació i ballen una dansa que els infants observen. Dividir la classe en tres grups: un són els infants que bressolen les nines, un altre els infants que porten tot tipus d’instruments de joguina i el tercer grup, representarà els pares, les mares i els avis. • Organitzar un joc d’expressió realitzant les accions que s’han descrit anteriorment: 1. El grup d’infants que té ninos i nines els va bressolant tot cantant melodies per fer-los adormir. 2. L’altre grup d’infants, que tindrà tot tipus d’instruments de joguina que facin força soroll, els ha d’aguantar en silenci fins que, a un senyal, els facin sonar tots alhora per despertar els ninos. 3. Realitzar altra vegada les accions 1 i 2. 4. El grup dels pares i avis estaran observant tot el que passa en silenci. Quan ja s’hagin realitzat dues vegades les accions 1 i 2, intervenen per posar ordre i es posen a ballar una dansa en parella. • Presentar la cançó-joc «La pedreta» fent ús del suport visual del cançoner i l’auditiu del CD. Aprendre-la i cantarla col·lectivament. • Jugar al joc. • Dibuixar a la pissarra 12 pedretes en renglera i, al final, un símbol de repetició. Cantar la cançó mentre el mestre o la mestra la va assenyalant seguint la pulsació. S’adonaran que la cançó no s’ha acabat i que hi manquen pedretes. Presentar i explicar el significat del símbol de repetició i tot seguit tornar a cantar la cançó, verificant que no falta cap pedreta. • Cantar i acompanyar la cançó sonoritzant amb els instruments la pulsació • Cantar la cançó i marcar la pulsació amb el dit i el puny sobre les pedretes que representen la pulsació de la cançó. Després, tornar a marcar la pulsació però dibuixant una línia que simbolitzi la pulsació dins de les pedretes. • Presentar la cançó «Aviram» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD i comentar-la: «De què parla la cançó que heu escoltat? Quins animals s’anomenen? Com són? Com canten? On viuen?…» • Ensenyar la cançó i fer que els infants l’escenifiquin amb els gestos. • Exercitar la marxa: el mestre o la mestra, amb l’ajuda d’un pandero o d’un altre instrument de percussió, va marcant un ritme regular tot integrant la pràctica de la marxa en un context atractiu per als infants (som uns soldats que fem una desfilada, som pollets que sortim de l’ou, som gallines que caminem pel galliner etc.). – Els infants, col·locats en fila un darrere l’altre, van caminant al ritme, sense tocar- se. – Els infants, col·locats lliurement, caminen picant de peus i amb les mans a la cintura. – Els infants, col·locats en fila un darrere l’altre, van imitant la manera de caminar d’un soldat, amb balanceig de braços. • Representar en moviment la cançó. Dividir els infants en tres grups: les gallines, ajupides al terra, en posició de «pondre un ou», amb les mans davant de la panxa i movent els colzes (com si fossin les ales); els pollets, drets i de puntetes, amb les mans al costat del cos imitant el gest de les ales; els galls, drets, amb una de les mans col·locades damunt del cap, imitant la cresta. Cada un dels grups es col·loca en un extrem de la classe, es tanquen les llums o bé s’abaixenuna mica les persianes. Escoltar l’enregistrament de la cançó mentre evolucionen lliurement per l’espai imitant el que diu la cançó

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 6 TITOL: El lleó i el gat.

TEMPORITZACIÓ: MARÇ

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Percebre, discriminar i denominar l’altura dels sons: agut i greu. # Diferenciar auditivament el timbre del triangle (agut) i del pandero (greu). # Percebre la regularitat i la pulsació de la música, expressant amb el cos i el moviment ritmes musicals senzills: lent, normal i ràpid. # Representar gestualment i gràficament l’altura del so (agut-greu). # Aprendre la cançó “El lleó” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Seguir i marcar la pulsació de la cançó amb instruments de percussió. # Participar i respondre positivament a les activitats col·lectives.

# Escoltar amb atenció l’audició “Duet còmic dels dos gats” i captar-ne els diàlegs i el timbre del piano. # Sincronitzar i respondre amb moviment la captació sensorial de sons aguts i greus. # Memoritzar, cantar i interpretar la dansa “La xica bonica”. # Percebre i executar la regularitat i la pulsació de la música. # Mantenir bona postura corporal al cantar, ballar i/o tocar un instrument. # Reproduir la pulsació respectant la situació i direccionalitat.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Experimentació de l’altura dels sons (agut i greu) a partir del conte “Vilagut i Vilagreu” i del joc “El lleó i el gat”. # Percepció i adequació dels moviments del cos a diferents ritmes en relació amb un referent. # El timbre i l’altura dels instruments: el triangle i el pandero. # Audició: “Duet còmic dels dos gats” de Gioacchino Rossini. # Elements del llenguatge musical: diàlegs. # Captació de diàlegs i l’altura de les veus. # Percepció i execució de la regularitat i la pulsació de la música.

Expressió # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: altura (agutgreu). # Memorització i interpretació de la cançó “El lleó”. # Ús d’instruments per acompanyar el cant. # Elements del llenguatge musical: la pulsació. # Participació activa en les converses i en els diàlegs. # Sincronització del moviment amb la captació sensorial de sons aguts i greus. # Cant, memorització i interpretació de la dansa “La xica bonica”. # Reproducció imitativa de la pulsació respectant la situació i direccionalitat.

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Diferenciar i reconèixer diferents altures (agut i greu). – Desplaçar-se per l’espai amb diferents moviments.

– Acceptar les regles del joc i participar-hi. – Seguir la pulsació d’una cançó. – Ballar la dansa apresa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Explicar als infants les característiques del so agut i del so greu. • Inventar una petita història sobre dos pobles: Vilagut és un petit poble que es troba a dalt d’una muntanya i Vilagreu, a la vora del mar... • Dibuixar a la pissarra una muntanya i una vall a la vora del mar amb la representació de cada un dels pobles (Vilagut a dalt de la muntanya, amb unes cases molt altes i primes i Vilagreu, a la vora del mar, amb unes cases baixes i molt amples). Demanar als infants quins objectes o animals es poden posar a cada un dels pobles i dibuixar-los. • Experimentar les dues altures fent-los parlar com els nens i nenes de Vilagut i Vilagreu. • Extreure la doble carota de lleó-gat de la cartolina encunyada, i jugar al joc “El lleó i el gat”. Cada infant es col·loca la carota de gat davant de la cara i només un nen o nena es posa davant de la cara la de lleó. Evolució del joc: – El lleó tan sols pot avançar quan sona un timbre greu (pandero); el gat, quan és agut (triangle). – Tota la classe són gats que es mouen a quatre grapes. El lleó es col·loca en un extrem de la classe (casa del lleó), estarà dret i es mourà caminant. – A mesura que van sonant els diferents instruments es van movent. El lleó ha d’intentar caçar gats; quan n’ha caçat un, aquest es transforma en lleó tot anant a la casa i intenta atrapar més gats. – Guanya l’últim gat que queda per caçar. – El pandero va marcant un ritme regular de negres o blanques. En canvi, el triangle marca corxeres. El lleó evoluciona per l’espai tranquil i amb elegància: els gats corren a quatres grapes. • Relacionar l’infant que fa de lleó amb l’instrument greu (pandero) i resseguir la paraula “greu”. Relacionar els infants que fan de gat amb l’instrument agut (triangle) i resseguir la paraula “agut”. • Presentar la cançó “El lleó” fent ús del suport visual de la làmina del cançoner i de l’auditiu del CD. • Ensenyar el gest de fer “pam i pipa”. • Aprendre la cançó i cantar-la col·lectivament, tot gestualitzant el “pam i pipa”. • Treballar la pulsació de la cançó: repartir claves als infants i fer que marquin la pulsació (no el ritme!) mentre canten la cançó i observen el gest de direcció del mestre o la mestra. • Escoltar l’audició “Duet còmic dels dos gats” de G.Rossini (CD II, 33) i al mateix temps observar la gestualització que la mestra o el mestre fa seguint els diàlegs: moure cada una de les mans, per separat o bé alhora, representant el diàleg dels dos gats. Parlar sobre el que s’ha escoltat. • Tornar a escoltar l’obra i deixar que els infants es moguin a través de l’expressió corporal, seguint la música i imitant el moviment dels dos gats. • Presentar l’autor de l’obra (cartell d’autor, material d’aula): Gioacchino Rossini. • Cal desencunyar els titelles i enganxar els dorsos amb pega, o bé ajuntar-los amb cinta adhesiva, deixant espai perquè l’infant pugui posar els dits índex dins del forat i pugui manipular-los per a imitar i gestualitzar diàlegs on es combinin dues altures diferents (agut-greu). • Escoltar l’obra i seguir l’altura dels sons tot fent “dialogar” els titelles (anant sincronitzant el moviment de les mans amb la música). • Captació conscient de l’altura dels sons. Parlar amb els infants fins arribar a verbalitzar els conceptes que es volen treballar: “Per què fem aquests moviments amb els titelles? Per què un gatet el tenim més amunt que l’altre?” • Escoltar la dansa “La xica bonica” i, posteriorment, explicar el conte per poder representar la dansa. • Fer saltar als infants a peu coix, passant d’un peu a l’altre, agafats de les mans del mestre o de la mestra, recolzant-se a la paret, agafant-se de mans amb un company. Fer-los saltar en un mateix lloc, tot fent desplaçaments, etc. • Ensenyar la cançó i quan els infants la coneguin bé, cantar-la tot marcant la pulsació amb les mans i, posteriorment, realitzar desplaçaments per l’espai. • Ensenyar la dansa. • Dibuixar a la pissarra 14 pulsacions i cantar la cançó mentre es van assenyalant (primer el mestre,després els alumnes). La resta de companys també poden sonoritzar la pulsació picant-la amb les mans. • Cantar la cançó i anar assenyalant les gotes de pluja que representen la pulsació (pulsació a la negra). Es pot dibuixar sobre les gotes una línia que representi la pulsació a mesura que tornen a cantar la cançó. • Fer adonar als infants de la presència de la partitura com a representació del llenguatge musical, sense fer-ne una anàlisi.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 7 TITOL: Els bombers.

TEMPORITZACIÓ ABRIL

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Aprendre la cançó “Els bombers” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Representar gestualment la direccionalitat del so (glissandos ascendents i descendents). # Imitar, discriminar, reconèixer i escriure diferents glissandos. # Recordar i reproduir l’ordre sonor d’una seqüència de tres glissandos. # Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l’atenció fins al final d’una audició breu. # Conèixer l’obra “Carnaval dels animals: El lleó”. # Conèixer les característiques d’un instrument de teclat: el piano.

# .Aprendre les cançons “Demà és festa”, “El gat i la granota” i “Jo sóc el rei” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Percebre la regularitat i la pulsació de la música. # Classificar sons segons la seva altura (agut-greu). # Reconèixer i utilitzar els símbols que indiquen l’altura dels sons. # Discriminar, reconèixer i denominar les qualitats sonores: altura (agut i greu). # Identificar i reconèixer crits de diferents animals. # Posar atenció a les indicacions del mestre o la mestra. # Cantar i desplaçar-se sincronitzant-ho amb la pulsació.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: altura (agut-greu, glissandos). # Captació de la direccionalitat de l’altura: de greu a agut, d’agut a greu. # Identificació i ús de grafies arbitràries amb les qualitats del so que representen. # Instruments musicals: el piano. # Elements del llenguatge musical: la pulsació. # Sincronització de moviments amb la música.

Expressió # Memorització i interpretació de les cançons “Els bombers” i “Demà és festa”. # Escriptura i reconeixement auditiu de glissandos. # Percepció i adequació dels moviments del cos a diferents ritmes en relació amb un referent. # Reproducció imitativa de formes gràfiques respectant la situació i la direccionalitat en el seguiment del musicograma de l’audició. # Iniciativa en l’expressió musical. # Cançó “El gat i la granota” d’Antoni Miralpeix. # Reconeixement i utilització dels símbols que indiquen l’altura dels sons. # Cançó per jugar “Jo sóc el rei”, tradicional alemanya. # Interès i iniciativa en les activitats que impliquen moviments del cos.

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

Llenguatge musical: gran grup i treball individual, segons l’activitat. Dansa i moviment: petit grup, degut a l’espai.

R. DIDÀCTICS

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Discriminar, reconèixer i escriure diferents altures (agut-greu) i glissandos. – Mostrar atenció, interès i participació.

– Seguir la pulsació d’una cançó. – Desplaçar-se per l’espai amb diferents moviments. – Acceptar les regles del joc i participar-hi.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó “Els bombers” fent ús del suport visual de la làmina del cançoner i l’auditiu del CD. Aprendre-la i cantar-la col·lectivament. • Jugar a fer glissandos ascendents i descendents a partir del model dels cartells de direccionalitat (material d’aula) que el mestre o la mestra mostri, tot resseguint-los amb la veu i el gest de la mà. • Repartir els cartells de direccionalitat entre els infants. Aquests “estudiaran” el seu cartell i posteriorment, i individualment, el descriuran. Després l’interpretaran, amb la veu i el gest, a la resta de la classe. • Fer lectures encadenant dos o més cartells de direccionalitat (sirenes). És important, en aquests inicis, resseguir sempre la línia de la direccionalitat amb el dit. • Observar la il·lustració i demanar als nens i a les nenes que descriguin tot el que hi veuen. Improvisar una seqüència sonora que descrigui el què passa. • Resseguir primer amb un dit i després amb un retolador el so de la sirena del cotxe de bombers mentre reprodueixen amb la veu els diferents glissands. • Observar els tres glissandos de la part inferior del full. El mestre o la mestra els reprodueix amb la veu i els infants els imiten. Després els resseguiran amb un retolador. • Descriure oralment les característiques de cada un dels glissandos. • Dictat: Escoltar els glissandos enregistrats (CD II, 6, 7, 8) i numerar-los segons l’ordre escoltat. • Escoltar (CD I, 34) La marxa reial d’”El lleó” de l’obra Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns i postriorment parlar amb els infants sobre el fragment. • Presentar la figura de l’autor (mostrant la làmina de la seva imatge) i la seva obra. • Treballar el rugit del lleó, realitzant glissandos ascendents i descendents amb la veu i amb l’ajuda del gest de les mans. • Presentar el musicograma de l’obra “El lleó” (material d’aula). El musicograma ha estat plantejat com a una representació figurativa de l’estructura musical del fragment. El dibuix del lleó representa el tema musical, els glissandos representen els rugits del lleó, els pianos petits representen els acord –aguts i greus- que s’escolten entre un rugit i un altre, la cua del lleó representa la coda; el punt, l’últim acord i la doble barra final, que el fragment ja s’ha acabat. • Tornar a escoltar l’audició amb l’ajuda visual del musicograma de l’obra i anar assenyalant amb un dit el discurs musical, resseguint els glissandos amb la màxima expressivitat i cantant el text adaptat del tema. • Mostrar la làmina del piano i explicar-ne les característiques i anomenar-ne, tot assenyalant-les, les parts: tecles blanques i negres, les cordes, els pedals, la caixa de ressonància, etc. • Presentar la cançó “Demà és festa” fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Comprensió auditiva. • El mestre o la mestra cantarà la cançó sencera i, a mesura que va cantant les diferents frases, anirà mostrant els objectes que porten els personatges de la cançó. I els anirà deixant sobre una taula en ordre. Comprovar que hi ha tots els elements. • Parlar sobre els instruments que s’anomenen. • Cantar la cançó tot acompanyant-la mancant una pulsació regular. • Presentar la cançó “El gat i la granota” fent ús del suport visual del cançoner i l’auditiu del CD. Comprensió auditiva. • El mestre o la mestra cantarà la cançó sencera i, a mesura que va cantat les diferents frases, anirà gestualitzant dues altures: agut per a l’estrofa del gat i greu, per a l’estrofa de la granota. Els infants tornar a cantar-la imitant aquests gestos. • Repartir als infants instruments i materials sonors diversos i escoltar els sons produïts. Classificar aquests sons segons sonin agut o greu. • Dividir els infants de la classe en dos grups (agut i greu); cada infant escull d’entre tots els sons provats el que més li agradi i es col·loca en un espai determinat de la classe, segons si el so del seu instrument és agut o greu. La mestra o el mestre dirigeix i indica, tot assenyalant a les casetes d’altura (materials d’aula) quan han d’interpretar els sons de cada grup. • Posar quatre cadires, una al costat de l’altra. Quatre infants es col·locaran, drets dalt de la cadira o asseguts, depenent de l’animal que siguin. El mestre o la mestra passarà d’esquerra a dreta i, tocant-los el cap, hauran de reproduir el crit de l’animal en el moment en què sentin la mà. Després amb les casetes d’altura, el mestre o la mestra col·locarà les campanes, representant els sons que s’han escoltat i explicarà que en cada “caseta” només es pot posar una campana. S’assenyalarà cada una de les casetes i es cantarà, per exemple: agut-agut-greu-agut, o be: “cling, cling, clong, cling”. Després, aniran sortint la resta d’infants de quatre en quatre i col·locant-se de forma diferent i representant animals diferents. • Es pot variar l’activitat anterior, reproduint sons aguts i greus amb instruments. • Observar la il·lustració i demanar que descriguin tot el que hi veuen. Fer escoltar l’enregistrament (CD II, 10-16) dels crits dels animals, en ordre. Observaran que hi ha dos que no hi són (el gat i la granota), caldrà buscar-los al full d’adhesius i col·locar-los al pis que els correspon. • Presentar la cançó “Jo sóc el rei” fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Es tracta d’una cançó-joc col·lectiva, en la qual pot jugar tot el grup classe en diferents moments dins de l’aula o al pati. • El mestre o la mestra canta la cançó alhora que va ensenyant als infants la dinàmica del joc. Així, l’aniran aprenent d’una manera natural i entenent el significat. • Cantar la cançó amb diferents entonacions, expressivitat i caràcter (si el rei estigués adormit, cansat, conten, enfadat...). Aprofitar el diàlegs per jugar amb la veu, per cantar en grup o individualment

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 8 TITOL: El gegant del pi.

TEMPORITZACIÓ: MAIG

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Memoritzar i interpretar la cançó “El gegant del pi”. # Percebre la regularitat i executar la regularitat i la pulsació de la música. # Reconèixer, identificar, imitar i seguir visualment accions rítmiques. # Aprendre la cançó “Bim, bom!” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Percebre, discriminar i denominar l’altura dels sons: agut i greu.

# Saber associar el gest a la melodia. # Reconèixer i utilitzar els símbols que indiquen l’altura dels sons. # Inventar una seqüència de quatre sons combinant dues altures (agut i greu). # Conèixer algunes celebracions populars: la diada de Sant Jordi. # Escoltar, memoritzar i cantar les cançons “Sant Jordi” i “Rosa de Sant Jordi”.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Elements del llenguatge musical: pulsació i accentuació binària. # Reconeixement, imitació i identificació visual d’accions rítmiques. # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: altura (agut i greu). # Percepció, discriminació i denominació de l’altura dels sons: agut i greu. # Festes populars: Sant Jordi.

Expressió # Memorització i interpretació de la cançó “El gegant del pi”, “Bim, bom!”, “Sant Jordi” i “Rosa de Sant Jordi”. # Percepció i execució de la regularitat i la pulsació de la música. # Reconeixement i utilització dels símbols que indiquen l’altura dels sons. # Invenció d’una seqüència de quatre sons combinant dues altures (agut i greu).

METODOLOGIA

Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

Llenguatge musical: gran grup i treball individual, segons l’activitat. Dansa i moviment: petit grup, degut a l’espai.

R. DIDÀCTICS

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Seguir la pulsació d’una cançó. – Imitar ritmes binaris.

– Discriminar, reconèixer i denominar diferents altures (agut-greu) i interpretar diverses seqüències de quatre sons. – Mostrar atenció, interès i participació.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó “El gegant del pi” fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD i explicar-ne l’argument. • Parlar dels gegants de les festes populars i tradicionals. • Treballar la pulsació de la cançó. Perquè sigui el seu propi cos el que la trobi i la senti sensorialment, és recomanable que mentre canten la cançó: la caminin, la piquin amb les mans i la piquin amb un company. • Treballar l’accentuació binària de la cançó per anar aconseguint progressivament el domini rítmic. Proposar de seguir la pulsació fent l’exercici de combinar picades sobre la taula amb un dit de la mà i amb el puny. El moviment alternatiu dit-puny-dit-puny... d’acord amb la pulsació de la cançó recau sobre la pulsació feble (dit) i sobre la pulsació forta (puny). • Experimentar diferents maneres de picar de mans: picar fent cassoleta i picar amb les mans planes. Parlar sobre les diferents sonoritats aconseguides (so greu i fluix, so agut i fort). Jugar a imitar ritmes tot experimentant les diferents sonoritats. • Treballar les frases de la cançó tot marcant la pulsació de diferents maneres per anar prenent consciència de les frases iguals i les diferents. • Imitar tot picant damunt del full, el primer i el tercer motiu de la cançó. La correspondència dit-puny correspon amb la pulsació feble i forta. • Imitar tot picant de mans, els motius dos i quatre. Fer adonar de la sonoritat diferent en picar amb la mà plana o bé fent cassoleta. • Una vegada experimentat tot el que hi ha a la il·lustració, els infants cantaran la cançó mentre assenyalen cada una de les frases imitant les accions de cada un dels requadres, que corresponen a una pulsació. Es cantarà la cançó una segona vegada mentre realitzen les accions proposades. • Presentar la cançó “Bim, bom!” fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Aprendre-la i cantar-la col·lectivament. • Donar animals de peluix o nines als infants i fer que, amb la joguina asseguda a la falda, la facin gronxar endavant i endarrere, com si fos una campana mentre canten la cançó. • Interpretar amb la veu seqüències de quatre sons combinant aguts i greus, representar les dues alçades amb la col·locació de les campanetes a les casetes d’altura (material complementari) i fer que els infants imitin el mestre o la mestra amb la veu alhora que observen la representació gràfica. • Proposar als infants d’inventar seqüències d’altura de quatre sons i que les recitin tot assenyalant les casetes d’altura. Cada vegada que un infant inventi una seqüència, entre tots s’imitarà amb el gest corresponent a l’altura escoltada. • Lectura: Entonació de les quatre seqüències de sons col·lectivament, tot assenyalant les casetes mentre es canta. Posteriorment es pot repetir l’activitat però fent que cada infant les canti individualment. • Realitzar un dictat fent que primer cantin i, després, assenyalin quina de les quatre seqüències ha sonat. • Invenció de dues seqüències de dos sons emprant les campanes del full d’adhesius, posteriorment, fer-les cantar o interpretar amb campanes. • Explicar la llegenda de Sant Jordi. • Presentar les cançons “Sant Jordi” i “Rosa de Sant Jordi” fent ús del suport visual del cançoner de festes i de l’auditiu del CD. Aprendre-les i cantar-les col·lectivament. • Cantar la cançó “Rosa de Sant Jordi” i fer petit diàlegs entre: mestre/infants, dos grups d’infants. • Escoltar la base instrumental de la cançó i inventar altres textos, posteriorment cantar-los atenent-se a la música que s’escolta. Les invencions dels textos han d’anar molt guiades pel mestre o la mestra. • Parlar sobre qui regala roses el dia de Sant Jordi, si ells en pensen regalar alguna, a quines persones, etc.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ: 9 TITOL: Despertador.

TEMPORITZACIÓ: JUNY

OBJECTIUS DIDÀCTICS

# Escoltar, cantar i memoritzar la cançó “Despertador”. # Comparar qualitats perceptibles auditives: el timbre i la durada. # Interpretar amb la veu i amb instruments diferents seqüències de durada. # Mantenir l’atenció i concentració en les activitats musicals. # Discriminar, reconèixer i denominar les qualitats sonores: la durada. # Exercitar la memòria musical: reconèixer esquemes rítmics. # Escriure les grafies arbitràries de les qualitats del so que les representen (durada, sons curts i llargs). # Aprendre la cançó “Ja plou” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Estructurar els moviments tot seguint una pulsació.

# Expressar corporalment l’audició “Ball dels pollets en la seva closca”. # Escoltar l’audició relacionant-la amb una imatges gràfiques i descriptives (musicograma). # Reconèixer una mateixa obra interpretada amb timbres diferents. # Reconèixer el piano i l’orquestra simfònica. # Aprendre la cançó “Olles, olles” de memòria, escoltant i imitant el mestre o la mestra. # Ballar la dansa i gaudir-ne. # Distingir les dues parts de la dansa. # Percebre i assenyalar la regularitat i la pulsació de la música. # Dibuixar la dansa.

CAPACITATS

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.

CONTINGUTS

Percepció # Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: durada. # Comparació de qualitats perceptibles auditives: el timbre i la durada. # Estructuració de moviments tot seguint una pulsació. # Audició: “Ball dels pollets en la seva closca”, de Modest Musorgski. # Comparació de dues versions musicals. # Relació d’imatges amb la música (musicograma). # Instruments musicals: el piano. # Agrupacions instrumentals: l’orquestra simfònica. # Percepció i seguiment de la regularitat i la pulsació de la música. # Elements del llenguatge musical: pulsació i diàlegs.

Expressió # Cançó “Despertador”. # Constància en el manteniment de l’atenció i de la concentració en les activitats musicals. # Ús d’instruments per acompanyar el cant. # Percepció, discriminació i reproducció imitativa de durades. # Escriptura de les grafies arbitràries de les qualitats del so que les representen (durada). # Memorització i interpretació de la cançó “Ja plou”. # Ball de la dansa “Olles, olles”.

METODOLOGIA Cançons: grup classe habitualment; petit grup i individualment algun cop. Audició: gran grup. Escolta activa.

AVALUACIÓ INSTRUMENTS

# Observació sistemàtica (full de seguiment). # Activitats escrites.

CRITERIS

– Memoritzar i cantar les cançons apreses. – Diferenciar timbre i durada. – Discriminar, reconèixer i denominar les qualitats sonores: la durada. – Interpretar diverses seqüències de sons curts i llargs.

– Imitar ritmes diversos (dos i tres temps). – Reconèixer el piano i l’orquestra simfònica. – Ballar la dansa proposada. – Mostrar atenció, interès i participació.

ATENCIÓ A LA DIVERSITTAT

ACTIVITATS D’ APRENENTATGE

• Presentar la cançó “Despertador” fent ús del suport auditiu del CD. Aprendre-la i cantar-la col·lectivament. • Treballar la comparació entre sons llargs, curts i molt curts. Cal fer sentir la totalitat de la durada. Repartir entre els infants tres instruments de percussió diversos: un plat o triangle; una caixa xinesa o unes claves, i una pandereta, i escriure a la pissarra tres combinacions de durada. El mestres o la mestra farà llegir les seqüències fent que els infants verbalitzin “curt” o “llaaaaarg”. Posteriorment, interpretar amb els instruments repartits les seqüències de durada en cada un dels instruments. S’adonaran que en voler reproduir els dos sons llargs amb la caixa xinesa o les claves, el so no es manté i sempre sonen sons curts. Acordar que a cada una de les seqüències els correspon un instrument: la primera seqüència de durada (llaaaaarg-llaaaaarg) caldrà interpretar-la sempre amb els instruments de metall. La segona seqüència (curt-curt-curt-curt) amb els instruments de fusta i, la tercera seqüència (curt-curt-llaaaaarg) amb un instrument que pugui reproduir els dos sons, la pandereta. El mestre anirà assenyalant cada una de les seqüències i els infants hauran de reaccionar, interpretant amb l’instrument que tinguin la durada corresponent. • Picar el ritme de la cançó amb les mans o amb algun instrument. Explicar que la cançó té sons llargs i curts i molt curts. Per ajudar a la comprensió del concepte, es pot escriure a la pissarra. • Cantar la cançó amb l’acompanyament instrumental. Aprofitar els instruments manipulats anteriorment i interpretar el ritme de la cançó mentre es toquen els instruments. • Cantar la cançó resseguint amb el dit les diferents durades. Seguidament tornar a repassar amb el dit les durades de la il·lustració i vocalitzar “llaaaaarg” o “curt” al mateix temps. • Escriure les durades de la part central de la cançó. • Identificar la partitura com a representació del llenguatge musical, observar-ne les figures rítmiques i centrar l’interès en la figura blanca. Explicar que aquesta grafia musical ens indica un so llarg. Posteriorment es pot fer el mateix amb les figures de negra i corxeres. • Presentar la cançó “Ja plou” fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Aprendre-la per imitació de les frases que canta el mestre o la mestra i cantar-la col·lectivament. • Cantar-la gesticulant. • Jugar a picar de mans i a picar la taula fent combinacions: amb un ritme de dos temps i amb un ritme de tres temps. • Escoltar la cançó i concretar les respostes mentre es van seguint els gràfics i capten l’estructura d’estrofa-tornada. • Dibuixar en els requadres buits un dibuix al·lusiu a l’estrofa que representen. • Realitzar una primera escolta del fragment del “Ball dels pollets en la seva closca”, instrumentació de Maurice Ravel, sense interposar gaires coses entre els infants i la música i deixar que els infants imaginin què els pot suggerir el tema musical. Parlar sobre el que han descobert. • Explicar als infants que l’autor d’aquesta música va compondre l’obra després de visitar una exposició de pintures i fer-los adonar de l’aspecte descriptiu de l’obra. • Explicar un conte sobre els pollets. • Escoltar l’audició i demanar als infants de representar simultàniament amb la música l’argument del conte. • Presentar l’autor, Modest Mussorgski, i les característiques de la seva obra. • Parlar sobre els instruments que interpreten l’obra i explicar que l’autor de l’obra, Modest Mussorgski la va compondre per ser interpretada per un piano i que, anys més tard, un altre autor: Maurice Ravel, en va fer una versió per ser interpretada per orquestra. • Presentar l’autor, Maurice Ravel (cartell d’autor, material d’aula). • Escoltar les dues versions. Després d’escoltar cada versió, preguntar si les relacionen. Realitzar els mateixos moviments que es van treballar escoltant la versió orquestral, tot escoltant la versió pianística i, posteriorment, parlar-ne. • Presentar l’esquema de l’obra, el musicograma (material d’aula) i escoltar l’obra. Escollir una versió i escoltar-la mentre observen el seguiment de l’estructura de les frases i els temes que realitza el mestre o la mestra. Comentar les descobertes visuals, sonores i estructurals de l’audició. • Presentar la cançó-dansa “Olles, olles”, fent ús del suport auditiu del CD. Aprendre-la així com també el diàleg a partir de la imitació del model. • Ensenyar a ballar la dansa. • Parlar de les dues parts de la dansa (la cantada i la dialogada) i proposar als infants que facin un dibuix de la part que més els ha agradat.

martes

INFANTIL 4 anys